És la nit de l'última funció. Una suau, quasi imperceptible i agraïda brisa es cola entre els assistents que, com de costum, miren el mòbil o parlen entre ells abans de començar l'espectacle.
És la nit de l'última funció. Una suau, quasi imperceptible i agraïda brisa es cola entre els assistents que, com de costum, miren el mòbil o parlen entre ells abans de començar l'espectacle.
Les converses s'entremesclen amb altres sons propis de l'estiu, com el feroç aleteig del ventall de la veïna de seient de Carmen. La senyora, que probablement s'anomena Francisca o Carmen o Manuela o algun nom típic de les senyores de la nostra edat, pensa Carmen, parla animadament amb la seua amiga:
“Està no sé de què va però xica, totes les altres han estat bé i m'he dit que, mira, que per a estar a l'hotel, que entre que Manolo es dutxa i que comença el ball dels d'animació, doncs que més em valia vindre ací.”
“Doncs sí, mira, millor que fas”, li contesta l'amiga. “Aquesta no sé si m'han dit que és mig musical o no sé què.”
“El que siga ens sembla bé, no?”, li contesta, i comencen a riure.
Benito, que les mira de reüll, no pot evitar pensar el molt que s'assemblen les tres entre elles: la dona del ventall, l'amiga i Carmen. Tampoc pot evitar pensar en la reacció de Carmen si li ho arriba a contar.
“Xiquet, para quiet”, li diu Carmen amb un posat a Aiden o Aidan o com s'anomene. “Que ja comença..”
Efectivament, tan prompte acaba la frase, s'apaguen les llums i pels altaveus la suau veu indica als més despistats que, per favor, apaguen d'una vegada els mòbils.
I una vegada més, showtime.
El baluern dels aplaudiments supera quasi al de la cançó que ix dels altaveus en acabar la funció.
“Ha estat molt bé”, li diu la senyora del ventall a l'altra. “Molt original, molt graciosa, no et sembla?”
“I el bé que canten, què?” li contesta l'amiga.
Aquest últim sembla ser el consens general del públic mentre ix per les portes d'entrada al castell.
Aidan o Adrián o com s'anomene es torna una última vegada per a mirar el castell i, com la majoria, s'acomiada mentalment.
Fins a l'any que ve.
Laia Monsalve