Una antiga maledicció xinesa afirma: “Tant de bo visques temps interessants”. I en eixes estem: pandèmies, inundacions, guerres, moviments de població massius escapant de realitats atroces als seus països d'origen… i en tota aquesta barata, com diria el tango, on queda el teatre? Té sentit un festival de teatre clàssic?
Llig durant l'any als clàssics, m'agrada tornar a ells, i mire després el món, i rellig a Valle-Inclán, a Èsquil, a Plaute, i mire el telenotícies, i rellig a Shakespeare, a Chordelos de Laclos i a Sòfocles, i llambregue un periòdic, i rellig a Molière, a Buchner, a Lope de Vega, i faig scroll una estona per twitter i postegen algun vídeo d'allà, un altre d'ací, un poc de fang, bombes indiscriminades al mig Orient i torne a Eurípides, a Schiller, a Calderón i després em mire en l'espill, ens mire en l'espill, i pose a Tirso, a Goldoni, a Goethe enfront del mateix espill i pense, no sense un cert aire de melancòlica comprensió, tan poc hem canviat?
I sona el famós tango: “El món va ser i serà una porqueria, ja ho sé, en el 510 i en el 2.000 també” i la veu de Julio Sosa envaeix l'ànima i ens planteja que el segle XX, ja el XXI, és un segle de maldat insolent. Tal vegada eixa maldat que ens sembla nova no és més que la mateixa de sempre, que no canviem tant, i que el mal perviu més en nosaltres i augmenta en aquelles societats que menyspreen el teatre, que el marginen i que obliden als seus clàssics. Perquè sí els clàssics ens fan millors i sí el teatre ens obliga a enfrontar-nos a les nostres pitjors versions per a mostrar-nos el camí cap al bé. Els herois són homes i dones millors que nosaltres als quals els succeeixen coses pitjors que a nosaltres i en eixa caiguda d'homes i dones admirables és on hem d'aprendre a oferir al món la millor versió de nosaltres mateixos.
I, llavors, respire i comprenc que el teatre clàssic té més sentit que mai; i que aquest festival té més importància que mai; i que hem de compartir les millors històries possibles en el nostre escenari resguardat pel Papa Lluna; i que a la lluna de Peníscola tractarem d'aprehendre dels clàssics i a descobrir amb ells que podem millorar i, per tant, tenim l'obligació moral de fer-ho.
Salut i clàssics!
Javier Sahuquillo, director del festival.