Aquesta vegada parlem de teatre i del propi fet d'actuar amb Rebeca Valls, actriu i directora valenciana d'extensa i contínua carrera interpretativa. L'ocasió es deu a la presència de l'actriu valenciana en dues peces seleccionades i coproduïdes pel Festival de Teatre Clàssic de Peníscola: Las amistades peligrosas i El Agua de Valencia.
Aquesta vegada parlem de teatre i del propi fet d'actuar amb Rebeca Valls, actriu i directora valenciana d'extensa i contínua carrera interpretativa. L'ocasió es deu a la presència de l'actriu valenciana en dues peces seleccionades i coproduïdes pel Festival de Teatre Clàssic de Peníscola: Las amistades peligrosas i El Agua de Valencia.
Las amistades peligrosas, versió lliure de Maribel Bayona i Jerónimo Cornelles de la coneguda novel·la, i produïda per Alarcón&Cornelles, mostra un univers d'aparent ociositat en el si de la cort francesa del segle XVIII, on la marquesa de Merteuil i el marqués de Valmont es llancen a un món de rivalitats, conspiració i seduccions.
D'altra banda, El Agua de Valencia, escrita per Daniel Tormo, Anna Marí i Javier Sahuquillo, i dirigida pels dos últims, és una coproducció de Yapadú i Rambleta. Aquesta peça recrea les aventures de Lope de Vega a la València del segle XVI després de l'exili de la seua ciutat natal. Una València on Lope trobarà amors, s'embullarà en justes poètiques, i en la qual es gestarà un canvi en la seua trajectòria com a artista.
De tot això parlem amb Rebeca Valls, i la primera qüestió que li sorgeix a un, és com una persona és capaç d'encarar dos personatges, dues obres, dos mons, en definitiva. Valls comenta que el primer que s'ha de fer és treballar el subtext, definir els objectius i les accions internes. Una vegada fet això, com diu Valls: “ja saps on trepitjar perquè tens un sòl intern molt ben construït, saps on donar-te suport; després sempre hi ha accions físiques, també externes, no sols internes, que el cos acaba memoritzant.”
Las amistades peligrosas és un drama burgés, en canvi El Agua de Valencia, és una comèdia musical, una obra el registre de la qual és el del teatre del Segle d'Or. De quina manera l'intèrpret s'acosta a aquests dos registres? Com s'interpreta un drama burgés? I una comèdia del Segle d'Or? Valls confessa que per a ella “el paper de l'intèrpret és sempre posar-se en el paper i en l'ànima de l'altre, l'ofici de l'actor està íntimament lligat a la solidaritat, l'empatia.”
Aquesta idea és una de les moltes raons que fan que el teatre siga una cosa verdaderament màgica, és a dir, enfront de nosaltres veiem com un coetani juga a ser altre i finalment esdevé un altre. Tot això no és fútil, per això preguntem a l'actriu valenciana quin és el treball investigatiu que ha de fer l'intèrpret a l'hora d'enfrontar-se a personatges històrics. Valls ens conta que l'imprescindible és “llegir obres d'eixe moment per a saber un poc com pensaven, què sentien i com era el context pel qual la vida es desenvolupava en aquell moment”.
En El Agua de Valencia, i com succeeix amb qualsevol clàssic, entra en joc la dimensió lingüística, el vers, el musical. Valls ens compta respecte a això “que al principi arriba a ser una dificultat a l'hora d'expressar-te ja que el vers a vegades és totalment diferent de com parlem nosaltres”. És interessantíssim escoltar com Valls conta que en aquestes obres no existeix el doble sentit del llenguatge “llavors, el ritme el marca el mateix autor escrivint de determinada manera, per a així expressar el que està sentint, i quan ho entens, ja no és una dificultat, sinó un trampolí, és bellíssim.” Efectivament ho és, perquè el llenguatge i el seu caràcter musical tanquen una cosa molt preuada, tremendament suggestiu.
Preguntem a Valls sobre el propi fet teatral i si ens podria donar una definició del que per a ella significa el teatre, al que l'actriu ens respon “el teatre hauria de ser un temple on ens reunim i compartim de manera col·lectiva coses molt privades (…) En el fet teatral existeix provocació, i el teatre t'obliga a fer-te preguntes que et permeten sanar, i et permeten créixer, tant a nivell col·lectiu com individual. És meravellós”.
Finalment, com ja vam fer amb Silvia Zarco, li proposem a Valls que trie una obra d'art, i l'actriu acaba decantant-se per una obra de teatre del dramaturg canadenc d'origen libanés Wajdi Mouawad. L'obra en qüestió és Incendies, i en preguntar-li el perquè de la seua elecció, Valls afirma: “perquè és una obra que parla de la família, de l'amor, de la guerra i de la pau”.
Gerardo Dieterlen
